¥ Taverner, ¿podeu dar-me pa, vi i embotit?

~ Per descomptat! Seieu, si us plau, que us en faré portar. No us tinc pas vist. Sembleu foraster. ¿Què us porta per Cervaria?

¥ Ja m’heu guipat prou bé, vos: no, no sóc pas de Cervaria. Hi sóc de pas, fent via cap al nord, on hi vaig per consultar l’oracle d’Ímithírios kai Khelidónios, a Kelári.

~ Encara us queda un bon tros, doncs, per arribar-hi. Malgrat tot, és tard: més us valdria que després de sopar penséssiu a fer nit dins la ciutat, ben protegit per ses muralles, més que no pas seguir el viatge. Els camins de Sikarra no són pas segurs aquests dies, i menys encara cap al tard, quan es fa fosc…

¥ Probablement, el més prudent que pugui fer és seguir el vostre consell, bon amic… Digueu-me, però, mentre menjo, taverner, si ha passat alguna cosa aquests dies a Cervaria de la qual jo no en tingui notícia. Venint cap aquí he vist la gent de la vila anar i venir pels carrers com arrossegant-se. La població sembla ben moixa. Tota la ciutat, de fet, desprèn una enorme tristesa, tan sols posar-hi el peu. ¿A què és degut, amic, aquest lamentable to d’esperit?

~ ¿No ho sabeu encara? La gent està desolada… Fa poc, ben poc, hem sabut que ahir va morir Anaxímandros…

¥ ¿Anaxímandros de Cervaria, l’Heroi, el Dominador del Temps?!

~  Sí, ell, el nostre Anaxímandros. El trobaren mort ben lluny d’aquí, de la seva terra, a les muntanyes de més al nord. Hi havia anat com d’habitual, enderiat per fruir d’allò que més estimava: lluitar, sempre i en tot moment, contra Jubelàs. Però el Negre Corc –maleït sigui!- aquesta vegada fou més fort, o més ràpid, o més afortunat en les seves negres intencions. La realitat és que no sabem pas del cert com morí. Però els que el vam conèixer (¿i qui no el coneixia?) estem convençuts que ho feu barallant-se fins al final contra la Negror com sempre ho va fer, enfrontant-s’hi amb coratge i audàcia, amb bonhomia i convicció. Si Jubelàs, a qui tantes i tantes vegades havia fet fugir vergonyosament, va poder guanya’l aquesta vegada sens dubte degué ser per un mal fat o per un acte traïdor -tan propi d’aquesta Mala Bèstia- més que no pas per una mancança seva…

¥ ¿Anaxímandros és mort? ….. Oh Déus injustos! Oh Déus malevolents! El meu interior s’ha assecat de cop al sentir-ho, com si d’un fruit pansit es tractés! ¿Era necessària, tanta maldat? ¿Per què us preteneu, alguns, Númens i protectors nostres, quan en veritat aneu tantes i tantes vegades, com ara, del bracet de Jubelàs?! Anaxímandros, el gran Heroi de Cervaria, és mort, i Sikarra sencera plora la pèrdua d’un dels seus més grans defensors! ¿Qui, com ell, t’havia estimat i defensat tant, Sikarra? ¿Qui com ell? La Terra, aquesta Terra del blat i dels rostolls, de les llomes i dels bosquets, aquest espai fecund que tants cops vas recórrer en el teu devenir vital, s’esberla ara de dolor, Anaxímandros, trinxada per la teva pèrdua! Quin mal irreparable, Déus! ¿No us podíeu emportar d’altres, Déus cruels, altres d’aquesta mateixa terra que a ben segur es mereixen molt més la mort que no pas aquell qui tantes vegades empunyà la freda i llarga mákhaira i el gran aspis circular per defensar la Veritat, la Bellesa i la Llum en aquesta noble terra? Jo us maleeixo des del fons del meu cor, Déus Sagnants, ara i cent mil vegades, per emportar-vos de forma tan cruel un dels més grans Herois de la nostra infortunada Sikarra!!!!

… demà, quan marxi de Cervaria en direcció cap el nord, un fred intens abraçarà el meu cor, i el camí a recórrer es farà, de cop, molt més aspre. El nostre estimat Anaxímandros és mort, i la pèrdua, per als exèrcits del Bé i de la Llum, és del tot irreparable. Gaia i Demos clouen els ulls en senyal de dol i de patiment. Heroi etern: el teu coratge, la teva bondat intrínseca i el teu alè infatigable perduraran per sempre més en el si de la noble terra de Sikarra, i esdevindran persistents estímuls per a tots aquells que, a desgrat del dolor, continuarem la lluita que tu vas mantenir contra Jubelàs al llarg de tota la teva vida. Descansa en pau, amic: mentre et puguem seguir recordant, continuaràs viu entre nosaltres…

Glòria eterna al nostre Heroi mort. Que tinguis un son ben dolç, i que la terra et sigui lleu, Anaxímandros de Cervaria…